POSSIBILITATS I LIMITACIONS DELS SOFTWARE EDUCATIU A L’AULA

Les noves tecnologies són part del sistema de vida de la societat, aquestes han arribat a tots els sectors provocant canvis en la manera de relacionar-nos, informar-nos i comunicar-nos.

En l’educació, ens diu Morejón Labrada (2011): “Se ha impulsado el uso de la tecnologia educativa en función de potenciar la calidad del proceso de enseñanza aprendizaje, como la vía essencial para la formación de las nuevas generaciones, posibilitando la transmisión de conocimientos de una forma más amena, interactiva, integradora, diferenciada, reguladora y activa que el resto de los medios de enseñanza.”

Fent referencia a l’anterior, els docents utilitzen diferents eines didàctiques per fer més eficient i atractiu el procés d’ensenyament-aprenentatge. La proliferació i el desenvolupament de les tecnologies han provocat que moltes d’aquestes eines hagin evolucionat donant resultat a recursos didàctics com són els softwares educatius.

Els softwares educatius són programes per ordinadors amb el propòsit de ser usats com mitjà didàctic en el desenvolupament d’aprenentatges i/o suport de les funcions educatives. (Lorz, 2009). El fet d’aplicar-los dins l’aula, fa que haguem de reflexionar de quines són les possibilitats i limitacions de la seva utilització.

Pel que fa a les possibilitats, els programes educatius són creats amb una finalitat didàctica i faciliten l’aprenentatge significatiu dels infants, és a dir, aquets adquireixen uns coneixements que desprès podran aplicar per resoldre els entrebancs que es trobin.

A més, manté l’interès i la motivació dels infants, ja que es troben en un ambient en el qual aquests es senten còmodes. Els softwares utilitzen personatges de dibuixos animats, això provoca  que els nens es sentin com si estiguessin jugant i que aprenguin a través del joc.

També, el software educatiu ens porta a un aprenentatge per descobriment, investigació i experimentació; l’infant és el constructor dels seus aprenentatges. Com diu Etche (2006): “Los programas evitaran la simple memorización y presentaran entornos heurísticos centrados en los estudiantes que tengan en cuenta las teorias constructivistas y los principios del aprendizaje significativo donde además de comprender los contenidos puedan investigar y buscar nuevas relaciones.”

Per una banda, els programes són interactius ja que contesten de forma immediata a les accions que han fet els infants i permet l’intercanvi d’informacions entre l’ordinador i els alumnes.

Per altra banda, individualitzen la feina adaptant-se al ritme de treball de cada infant, fomenten un aprenentatge autònom i faciliten l’aprenentatge a partir dels errors (estratègies d’assaig-error).

Els softwares educatius són fàcils d’usar, és necessiten només uns coneixements informàtics mínims. Això provoca que pugui estar a l’abast de qualsevol usuari.

Pel que fa a les limitacions, la majoria dels softwares educatius tenen un elevat cost i no està a l’abast de tothom. A més, molts de centres educatius no compten amb les infraestructures tecnològiques necessàries per poder-los aplicar. Encara més, el fet que hi hagi retallades econòmiques en l’educació complica tenir-los a l’abast i la seva aplicació.

Tal i com ens fa referència l’article “Algunas consideracions en torno al software para Educación Infantil” de Santos Urbina, els programes solen tenir unes característiques molt heterogènies i molts abasten a diferents edats. Això provoca que molts del jocs o les activitats no estiguin dissenyats per les edats que fa referència i provoca que els infants acabin avorrint-se.

Un altre fet que desmotiva la utilització d’aquets programes, és que encara que els puguem trobar en diferents idiomes, molts de cops la traducció no està adaptada a les característiques de la nostra població.

També, són limitacions una actitud negativa per part del professorat i la falta de formació d’aquets cap la utilització dels softwares educatius.

Per acabar, vull dir que trobo positiu i estic a favor de la utilització dels softwares educatius com eines didàctiques, encara que per fer-ho és necessari que els docents sàpiguen en quin moment emprar-los. Per això, el mestre ha de fer un treball previ com és analitzar quin és el millor software educatiu en cada situació, aprendre a utilitzar-lo i avaluar si les seves característiques són les que més s’apropen a les necessitats educatives dels alumnes.

                                                             Fotografia pròpia.

En aquesta fotografia, podem observar que els infants ja des de petits utilitzen softwares educatius com un element d’oci fora de l’horari escolar. Com he dit anteriorment, penso que aquets programes educatius es poden utilitzar com eines didàctiques a les aules.

El vídeo que poso a continuació, ens explica a través de professionals de la docència que és un software educatiu, les seves característiques i quins ítems ha de tenir per infants d’infantil.