Les
noves tecnologies s’han convertit en un fenomen social que han produït noves
formes de relació, de comunicació i d’informació.
Actualment
gairebé estan a l’abast de qualsevol ciutadà, ja que la majoria de persones i
sobretot els joves disposen d’ordinadors, telèfons mòbils amb connexió a
internet, tabletes, etc.
A
traves de les xarxes podem establir contacte entre persones de diferents llocs,
mantenir una comunicació i compartir informació. Uns exemples serien Facebook i
Twitter, aquestes permeten que tothom pugui estar en contacte entre si i
puguin, entre altres coses, veure fotografies.
A
hores d’ara, l’ús del ordinador el tenim present en la nostre vida quotidiana com
és a la feina, a casa, a llocs d’oci com són per exemple cibercafès. I la connexió
a internet ens permet tenir a l’abast la informació que sol·licitem de manera
instantània i realitzar tasques com són comprar, participar en debats, veure
les contes corrents, etc. sense tenir que desplaçar-nos al lloc en qüestió.
Per
altre banda, l’aparició i la proliferació de les TIC en tots els àmbits de la
vida fa que la societat hagi canviat i que les noves generacions adquireixin
una varietat en la forma de relacionar-se, comunicar-se i d’adquirir
informació. És per tot això, que també ens plantegem la possibilitat que tenen
els ordinadors i les xarxes per transformar l’educació.
L’
incorporació dels ordinadors a l’aula s’ha de considerar com un mitjà o
instrument didàctic, és a dir, convertir-lo en eina d’aprenentatge.
Això,
implica un canvi de rols tant per part del professorat com de l’alumnat. “Es crea un nou context didàctic on el docent
ensenya quan l’alumne necessita de la seva ensenyança; un context en la qual la
lliçó magistral dirigida al grup es substitueix per el treball autònom dels
alumnes, quedant el professor lliure per atendre’ls individualment.”(Repàraz,
Ch.,1992)
Fins
fa molt poc l’ensenyança ha tingut com centre el professor, tot i que encara
trobem aules en les quals aquest és el protagonista. El mestre és l’encarregat
de preparar el material, exposà la lliçó mentre l’alumne té un paper passiu,
copiar, estudiar, etc.
Amb
la incorporació de les noves tecnologies a dintre de l’aula la funció del
professor serà principalment la de guia, orientador i dissenyador de situacions
que produeixin un aprenentatge, uns coneixements, unes competències i unes habilitats per part
dels estudiants. Així, podrem crear una escola de continguts publicats tant pel
professor com per l’alumne.
De
la mateixa manera, s’afavoreix la recepció d’informació, ja que aquesta és
dinàmica i els continguts s’actualitzen constantment. Per tant, l’aprenentatge en
l’alumnat és molt més actiu i ells són els protagonistes del seu propi
aprenentatge.
A
més, gràcies a les TIC es fomenta el treball i l’aprenentatge col·laboratiu, on
hi ha un intercanvi d’informació i la construcció en equip de coneixements
sense necessàriament tenir que compartir el mateix espai físic; l’autonomia
personal i l’adquisició de coneixements sobre si mateix.
Per
finalitzar, penso que perquè aquesta transformació de l’educació es pugui dur a
terme és necessari que hi hagi un interès per part del professorat d’aplicar
les noves tecnologies i que aquests tinguin una formació adequada per poder transmetre
els seus coneixements als alumnes.
Fotografia propia.
Les noves tecnologies
ocupen gran part de la nostra vida quotidiana, i gairebé estan a l’abast de qualsevol ciutadà,
ja que la majoria de persones i sobretot els joves disposen d’ordinadors,
telèfons mòbils amb connexió a internet, tabletes, etc.
