LES TIC EN L'EDUCACIÓ DEL SEGLE XXI

Ens diu Marquès (2000):”La actual sociedad de la información, caracterizada por el uso generalizado de las nuevas tecnologías de la información y la comunicación en todas las actividades humanas y por una furerte tendencia a la mundialización económica y cultural, conlleva una nueva cultura que supone nuevas formas de ver y entender el mundo que nos rodea, el uso de nuevas máquinas e instrumentos y la implantación de nuevos valores y normas de comportamiento”.

Fent referència a l'anterior, estem comprovant com en els nostres dies les noves tecnologies tenen un paper primordial, ja que la seva proliferació i utilització s'ha generalitzat a gairebé tots els sectors de la societat provocant canvis en la manera de relacionar-nos, informar-nos o comunicar-nos.

Pel que fa a l'educació, aquesta ha d'evolucionar per formar la societat en què ens trobem. Això implica tal com ens diu Marquès (2010) que per una banda, l'ús de les TIC a les aules ha d'anar acompanyada d'una reflexió pedagògica i didàctica. I per l'altra banda, s'ha de donar un canvi de rols on l'alumne es converteixi en el protagonista del seu aprenentatge i el docent ha de ser un guia, un facilitador i un acompanyant en tot el procés d'ensenyament- aprenentatge.

A més, gràcies a les TIC rebem una gran quantitat de dades d'informació. Això que a priori sembla molt positiu, Area en l'article “Sociedad de la Información ,tecnoloías digitales y educación” destaca que quant més informació hi ha també existeix més desinformació ja que un excés de quantitat de dades provoca la pèrdua del seu significat. En aquest context, el professorat haurà de desenvolupar habilitats i estratègies per ensenyar als alumnes a seleccionar informació rellevant de la supèrflua i contrastar-la.

Esmentar que les TIC permeten una individualització i flexibilització de l'aprenentatge, adaptant-lo a les necessitats individuals de cada usuari. També, esborren les limitacions temporals i les distancies geogràfiques entre el docent i l'alumne, provocant una nova forma d'ensenyament- aprenentatge sense ser necessàriament la tradicional.

Seguint amb l'article d'Area (2002), el fet que les noves tecnologies hagin arribat en un espai de temps molt curt i a gran velocitat revolucionant gairebé tots els ambits de la nostra vida quotidiana obliga, sobretot als adults, a fer una formació destinada a adquirir competències intrumentals, cognitives i actitudinals davant les TIC(alfabetizació tecnològica).

Per tant, si la societat adulta no du a terme aquesta formació provoca una bretxa generacional entre aquests i la gent jóve actual, ja que tal com diu Area (2002):“La generación de adolescentes y jóvenes actuales, nacidos ya en el contexto de la sociedad de la información, se han acostumbrado a entender los nuevos códigos de comunicación y a usar las tecnologías de la información de forma asidua para actividades propias de entretenimiento y formación...Por el contrario, existe un gran porcentaje de la población adulta que no posee esas habilidades y estratégias de comunicación de manera que quedan al margen de las nuevas opciones de ocio, información, formación y empleo o tienen que iniciar procesos formativos en los códigos , formas y herramientas digitales.”

Per acabar, vull dir que cada cop hi ha més innovació tecnològica que es va consolidant en la nostra societat, per tant per arribar a una educació del segle XXI és necessari que els professors, alumnes, famílies i la resta de la comunitat educativa avancem al mateix ritme de la societat i aprofitem les potencialitats que ens brinda les TIC. Com ens diu Muñoz (Revista Digital de futuros maestros de la Facultad de Educación de Toledo, 2012):”No podemos continuar siendo profesores del XX, enseñando contenidos del siglo XIX, a alumnos del siglo XXI”.

  

A continuació, proposo un video on es fa un breu resum de l'educació del segle XXI.

                                                 Fotografia pròpia

 

La fotografia ens mostra que encara que l'aula tingui incorporada noves tecnologies hem de reflexionar qui serà l'usuari d'elles si el professor o els alumnes. Per tant, no hem d'oblidar que el veritable protagonista del seu aprenentatge és el nen com a constructor del seu coneixement.

LES POSSIBILITATS DE LES TIC PER A LA COMUNICACIÓ FAMÍLIA-ESCOLA

Actualment, vivim en una societat on les noves tecnologies tenen especial rellevància, ja que aquestes han arribat a gairebé tots els sectors provocant noves formes d'informar-nos, relacionar-nos i comunicar-nos.

En l'educació, per una banda els docents van incorporant les TIC a les seves aules per desenvolupar d'una manera més idònia la seva docència i provocar una millora en el procès d'ensenyament- aprenentatge.

Per altra banda, les TIC són un mitjà per informar a les famílies d'activitats i del dia a dia dels seus infants a l'escola. Un clar exemple el vaig veure a l'escoleta on vaig cursar les pràctiques, el centre té un blog on les educadores hi pugen fotografies, expliquen activitats i moments puntuals de la jornada com és l'hora del dinar o la migdiada per tal d'informar als pares i familiars.

Fent referència a l'anterior, Aguilar i Leiva (2012) destaquen que: “las tecnologías de la información y la comunicación abren nuevas perspectivas no sólo para informar e implicar a la familia en la trayectoria escolar de los menores y adolescentes, sino también para favorecer las relaciones entre la familia, la escuela y la comunidad.” És de vital imporància que es mantengui una bona relació entre els agents educatius (família, escola i comunitat), ja que el seu objectiu primordial és el desenvolupament global i harmònic del nen i per tant, no hem d'oblidar que ha de ser una tasca compartida.

Per tant, l'article “Educa con las familias” de Trujillo ens diu:” la familia es nuestra mejor aliada pues puede potenciar desde la casa el trabajo que el profesorado hace en el aula y fuera de ella”. Durant les meves pràctiques a l'escoleta, al blog del centre varem fer un cançoner on es recullen les cançons que canten els infants duran la jornada a les aules, per tal que els pares a casa seva hi puguin accedir i oferir-les també als seus infants. Penso que aquest és un clar exemple on la família desenvolupa a casa la feina que fan les educadores.

Aquest autor també ens proposa un pla d'actuació per la col·laboració de les famílies, que està format per una sèrie de cercles concèntrics que simbolitzen una escala de desenvolupament del pla d'actuació.

                                                                      Esquema de Trujillo

La majoria de pares i mares estan menys formats en l'ús de les TIC que els seus fills, a més tenen una concepció negativa d'aquestes i això, perjudica a contribuir més efectivament en l'educació dels seus infants. Per tant, ha de ser l'escola qui fomenti la formació de les famílies per tal de poder col·laborar de forma idònia amb els educadors, així com ensenyar a utilitzar tant dins com fora de l'aula les TIC amb eficàcia i bon ús.

Per acabar, vull dir que hem d'aprofitar totes les potencialitats que ens ofereixen les noves tecnologies i destacar que algunes d'aquestes són les que ens diuen Aguilar i Leiva (2012):”Las TIC, utilizando la interactividad, permiten al alumno, al profesorado y a las familias poder comunicarse de manera permanente, también posibilita el diseño y la realización de experiencias, trabajos o proyectos en común.”

                                                                          Fotografia pròpia

En aquesta fotografia podem observar la col·laboració del pare i els seus fills amb les tic.

 

En aquest video podem veure com les noves tecnologies també han arribat a les cases de les famílies i formen part de la vida quotidiana, però hem d'aprendre fer un bon ús d'elles .

EVOLUCIÓ DE LES TIC A LES ESCOLES

Ens diu Gómez Pérez (2004):”Nadie duda ya de que la llegada de las tecnologías de la información y comunicación han supuesto una revolución tan importante como la que provocó la invención de la escritura o de la imprenta. Pero mientras que los grandes descubrimientos que han marcado la evolución de las civilizaciones se espaciaron en el tiempo, la revolución actual se ha producido en muy poco espacio de tiempo, ha invadido todos los sectores de la vida social y está en vías de modificar las bases de la economía.”

Fent referència a l'anterior, des de fa uns anys enrere la proliferació i la utilització de les noves tecnologies en la nostra societat s'ha generalitzat, arribant a diversos àmbits (professional, domèstic, militar, sanitari, comercial, econòmic, educatiu, etc.) provocant canvis en la manera de relacionar-nos, informar-nos o comunicar-nos.

Pel que fa a l'educació, aquesta no pot estar al marge d'aquests canvis que es van produint al seu voltant. Per això, els professionals d'aquest àmbit van incorporant les TIC a les seves aules per desenvolupar d'una manera més idònia la seva docència i provocar una millora en el procès d'ensenyament- aprenentatge.

Ara bé, no només el fet d'introduir les TIC dintre de l'aula ja provoca una millora de forma inmediata en el procès d'ensenyament- aprenentatge, tal com destaca Gómez Pérez (2004) és necessaria una evolució pedagógica que impliqui un canvi de rol en el professor i en l'alumne. Aquest autor també afegeix que: “el profesor no puede seguir ejerciendo sus funciones tradicionales discursivas a la hora de instruir al alumno”.

A continuació, proposo un video que penso que és un clar exemple del que he exposat anteriorment: "Tecnologia o metodologia".

 

En l'actualitat, cada cop més les noves tecnologies són incorporades i utilitzades com instruments d'aprenentatge a les escoles, però per arribar fins aquest moment han passat per diversses etapes.

L'article “Veinte años de políticas institucionales para incorporar las tecnologías de la información y comunicación al sistema escolar” d' Area, destaca que al final del segle XX, als anys 80, hi ha una incorporació al curriculum d'assignatures relacionades amb la informàtica, creació de programes i plans oficials destinats als centres educatius d'equips i hardware informàtic, ús dels ordinadors per la gestió administrativa dels centres, creació de programes o softwares educatius, primeres accions de formació del professorat en aquest camp i l'aparició del Projecte “Atenea”. Durant aquest període hi va haver molt de voluntarisme i il·lusió, però hi ha una manca de recursos materials i econòmics.

Pel que fa als anys 90, l'article destaca la reforma de la LOGSE, la qual no prioritza les TIC, i es produeix una reducció de recursos econòmics per al finançament de les polítiques TIC. Això, va provocar que molts de programes ja desenvolupats desapareguessin, s'estancassin o es reconvertissen.

A començaments dels segle XXI, trobem una gran difusió de les noves tecnologies, en aquest període hi ha una fascinació per Internet, on es destaca el suport de l'administració a les TIC en tots els sectors i l'existència de programes europeus (Youthstart, Now, Adapt, Integra, Horizon, etc.) per facilitar l'accés al treball i la integració social de grups més desfavorits. A l'àmbit educatiu, es presenta el Programa e-learning (2000), el seus objectius principals són la dotació de l'accés a Internet a totes les escoles europees abans d'acabar l'any 2001 i la formació del professorat davant les noves tecnologies abans d'acabar el 2002.

Per una banda, a Espanya, la concreció d'aquest programa es va traduir en el Plan Info XXI, que més tard es convertiria en España.es, el seu objectiu és millorar el sistema educatiu integrant les tecnologies de la informació com eina habitual en el procés d'ensenyament- aprenentatge.

Per altre banda, cada comunitat autònoma va crear el seu pla autonòmic per la implantació de les TIC. A Balears s'anomena Projecte Xarxipèlag (2000) i els seus objectius són que tots els centres disposin d'equipament, que estiguin connectats a Internet, facilitar la gestió acadèmica- administrativa i proporcionar formació i recursos didàctics als professors. A més, les accions del projecte es desenvolupen en tres àmbits: la creació i distribució del programa de gestió GESTIB, la posada en marxa de la Web Educativa de les Illes Balears (WEIB) i l'ampliació de l'oferta de formació.

Evolució de les TIC a les escoles

Esquema propi.

L'evolució de les TIC a les escoles ha anat i seguirà anant en funció de les polítiques educatives que siguin aprovades pels diferents partits polítics que estiguin en aquell moment al govern. Per això, penso que és molt important, independentment del partit que governi, que s'arribi a un consens i a uns objectius comuns en aquesta materia , per tal de poder millorar el sistema educatiu i oferir un aprenentatge de qualitat i significatiu als infants.

Per acabar, vull afegir que perquè sigui possible una millora de l'educació tant els docents, els alumnes, les famílies i la comunitat han de col·laborar i caminar junts cap a uns mateixos objectius per tal de beneficiar als infants.