Ens diu Gómez Pérez (2004):”Nadie
duda ya de que la llegada de las tecnologías de la información y
comunicación han supuesto una revolución tan importante como la que
provocó la invención de la escritura o de la imprenta. Pero
mientras que los grandes descubrimientos que han marcado la evolución
de las civilizaciones se espaciaron en el tiempo, la revolución
actual se ha producido en muy poco espacio de tiempo, ha invadido
todos los sectores de la vida social y está en vías de modificar
las bases de la economía.”
Fent referència a l'anterior, des
de fa uns anys enrere la proliferació i la utilització de les
noves tecnologies en la nostra societat s'ha generalitzat, arribant a
diversos àmbits (professional, domèstic, militar, sanitari,
comercial, econòmic, educatiu, etc.) provocant canvis en la manera
de relacionar-nos, informar-nos o comunicar-nos.
Pel que fa a l'educació, aquesta no
pot estar al marge d'aquests canvis que es van produint al seu
voltant. Per això, els professionals d'aquest àmbit van incorporant
les TIC a les seves aules per desenvolupar d'una manera més idònia
la seva docència i provocar una millora en el procès d'ensenyament-
aprenentatge.
Ara bé, no només el fet
d'introduir les TIC dintre de l'aula ja provoca una millora de forma
inmediata en el procès d'ensenyament- aprenentatge, tal com destaca
Gómez Pérez (2004) és necessaria una evolució pedagógica que
impliqui un canvi de rol en el professor i en l'alumne. Aquest autor
també afegeix que: “el profesor no puede seguir ejerciendo sus
funciones tradicionales discursivas a la hora de instruir al alumno”.
A
continuació, proposo un video que penso que és un clar exemple del
que he exposat anteriorment: "Tecnologia
o metodologia".
En
l'actualitat, cada cop més les noves tecnologies són incorporades i
utilitzades com instruments d'aprenentatge a les escoles, però per
arribar fins aquest
moment han passat per diversses etapes.
L'article
“Veinte años de políticas
institucionales para incorporar las tecnologías de la información y
comunicación al sistema escolar”
d' Area, destaca que al final del segle XX, als
anys 80, hi ha una incorporació al curriculum d'assignatures
relacionades amb la informàtica,
creació de programes i plans oficials destinats als centres
educatius d'equips i hardware informàtic,
ús dels ordinadors per la gestió administrativa dels centres,
creació de programes o softwares educatius, primeres accions de
formació del professorat en aquest camp i l'aparició
del Projecte “Atenea”. Durant aquest període hi va haver molt de
voluntarisme i il·lusió, però
hi ha una manca de recursos materials
i econòmics.
Pel
que fa als anys 90, l'article destaca la reforma de la LOGSE, la
qual no prioritza les TIC, i es produeix una reducció de recursos
econòmics per al finançament de les polítiques TIC. Això, va
provocar que molts de programes ja
desenvolupats
desapareguessin,
s'estancassin
o es reconvertissen.
A
començaments dels segle XXI, trobem una gran difusió de les noves
tecnologies, en aquest període hi ha una fascinació per Internet,
on
es destaca el suport de l'administració a les TIC en tots els
sectors i l'existència
de programes europeus (Youthstart, Now, Adapt, Integra, Horizon,
etc.) per facilitar l'accés al treball i la
integració
social de grups més desfavorits. A l'àmbit educatiu, es
presenta el Programa e-learning (2000), el seus objectius principals
són la dotació de l'accés a Internet a totes les escoles europees
abans d'acabar l'any 2001 i la formació del professorat davant les
noves tecnologies abans d'acabar el 2002.
Per
una banda, a Espanya,
la concreció d'aquest programa es va traduir en el Plan Info XXI,
que més tard es convertiria en España.es, el
seu objectiu és millorar el sistema educatiu integrant les
tecnologies de la informació com eina habitual en el procés
d'ensenyament- aprenentatge.
Evolució de les TIC a les escoles
Esquema propi.
L'evolució
de les TIC a les escoles ha anat i seguirà anant en funció de les
polítiques educatives que siguin aprovades pels diferents partits
polítics que estiguin en aquell moment al govern. Per això, penso
que és molt important, independentment del partit que governi, que
s'arribi a un consens i a uns objectius comuns en aquesta materia ,
per tal de poder millorar el sistema educatiu i oferir un
aprenentatge de qualitat i significatiu als infants.
No hay comentarios:
Publicar un comentario