En primer lloc, després
d’haver vist tots els contes multimèdies “Franklin no sap
nedar”, “Cubin cuadrado y el descubrimiento de redonda”, “Na
Soleiet i en Martí”, “El viatge fantàstic de na Xisca” i “Els
essers de la llum” només puc donar l’enhorabona a tots els meus
companys per la feina tan bona que han realitzat i els bons moments
que m’han fet passar al poder gaudir d’ells.
Seguidament, si he de
destacar un conte és “Cubin cuadrado y el descubrimiento de
redonda”. Aquest en va sorprendre moltíssim ja que des del meu
punt de vista no té res que envejar als softwares educatius que es
venen o estan al mercat.
A més, tant la
història del conte com els personatges són molt originals, ja que
cap dels contes que he vist els personatges estan dibuixats pels
alumnes i penso que això implica més carga de treball.
També, el fet
d’intercalar les activitats amb el conte fa que l’usuari sempre
hagi d’estar atent i amb actitud positiva de realitzar-les per
continuar escoltant la història, ja que les activitats també formen
part del conte.
Per altra banda,
“Franklin no sap nedar” penso que és un multimèdia que de forma
lúdica i divertida toca temes tan importants com la superació
personal i la col·laboració amb la resta per arribar aconseguir els
nostres objectius.
Destacar d’aquest que
el final del conte és obert i dóna peu a una continuació de la
història, així es fomenta la imaginació de l'infant per anar més
enllà del final i crear-ne un de nou.
Per últim, vull dir
que hem sento molt orgullosa del nostre projecte multimèdia, “Aquest
sóc jo!”, ja que m'ha suposat aprendre moltíssim dels meus
companys. A més, mai he estat una entusiasta de les tecnologies i
fer aquest treball m'ha motivat a seguir aprendre coses sobre aquest
camp i trobar recursos que el dia de demà hem poden servir per
desenvolupar la meva docència.
L' Entorn Personal d'Aprenentatge
(PLE), tal com ens diu Adell i Castañeda (2010), és “el
conjunto de herramientas, fuentes de información, conexiones y
actividades que cada persona utiliza de forma asidua para aprender”.
Les persones aprenem al llarg de la
nostra vida, per tant sempre hem tingut un PLE. Aquest entorn
d'aprenentatge no sempre és el mateix ja que va evolucionant,
l'aparició d'Internet i de les noves tecnologies han provocat que
els PLEs siguin molt més dinàmics i que puguin canviar en un un
espai de temps mínim.
A continuació presento el meu PLE:
Artefacte propi. Eina emprada Cmap Tools.
Per tal d'elaborar-lo he emprat
l'eina Cmap Tools i he hagut de pensar quins són els recursos, les
eines i les fonts d'informació que utilitzo i que he utilitzat per
aprendre.
Aquest esquema representa el meu
entorn d'aprenentatge actual, de color blau apareixen totes aquelles
eines, recursos i fonts d'informació que he incorporat per aprendre
al llarg d'aquets últims quatre anys.
El meu PLE està format pel món
presencial i el món virtual. Pel que fa al primer, encara que no ha
evolucionat tant com el virtual si que també s'ampliat, ja que
l'arribada a la UIB amb aquests estudis de magisteri infantil m'ha
permès conèixer nous professors que m'han ensenyat estratègies i
continguts que han permès que aquest entorn evolucioni. Així, com
també companys que a dia d'avui molts d'ells els puc considerar
amics que estan dins el meu àmbit personal.
Pel que fa a l'àmbit virtual,
aquest és el que ha evolucionat en gran mesura aquests darrers
quatre anys, he après recursos i eines que m'han fet més senzill i
han augmentat la qualitat de les meves tasques. A més, aquest àmbit
es divideix en:
- Eines d'accés a la informació.
Són les fonts d'informació que accedeixo per trobar la informació
que necessito, puc dir que ara no només busco la informació a
través de Viquipèdia sinó també faig utilitat d'altres fonts com
són els fòrums, blogs, RAE, etc.
- Eines de creació d'informació.
Són les eines o espais on puc crear i tranformar la informació.
Aquest ha estat on més he avançat, ja que jo només feia un ús
bàsic del word, excel o power point. Ara he pogut ampliar el meu
coneixement sobre aquestes eines, incorporar de noves i aprendre a
fer un bon ús d'elles.
- Eines per relacionar-se amb els
altres. Són entorns on hem relaciono amb altres persones per
aprendre. Com eines de relació social el que més utilitzo és
facebook, encara que aquests darrers anys he començat ha utilitzar
twitter i skype; per compartir enllaços a través de fòrums i
blogs; i per compartir objectes a través de youtube.
Penso que en aquest darrer punt és
on he d'anar evolucionant una mica més, ja que sobretot li dono una
utilització de caire social i encara que ja he començat també
hauria de fer-ho com una eina de font d'informació, és a dir,
trobar també una altra funcionalitat.
Per concloure, vull dir que ha estat
gràcies en aquests estudis el fet de poder arribar en aquest punt
del meu PLE, ja que he trobat eines i recursos que m'han facilitat i
han millorat la qualitat de les meves tasques. També, dir que
Internet i les noves tecnologies ens donen infinites possibilitats de
programes i espais per ajudar-nos a desenvolupar la nostra docència
de manera adient, perquè puguem donar resposta als infants que
viuen en aquesta “societat de la informació” del segle XXI.
A continuació, proposo un video on Jordi Adell ens amplia la definició del PLE i també ens mostra com fer-ho.
Ens diu Marquès (2000):”La
actual sociedad de la información, caracterizada por
el uso generalizado de las nuevas tecnologías de la información y
la comunicación en todas las actividades humanas y por una furerte
tendencia a la mundialización económica y cultural, conlleva una
nueva cultura que supone nuevas formas de ver y
entender el mundo que nos rodea, el uso de nuevas máquinas e
instrumentos y la implantación de nuevos valores y normas de
comportamiento”.
Fent referència a l'anterior, estem
comprovant com en els nostres dies les noves tecnologies tenen un
paper primordial, ja que la seva proliferació i utilització s'ha
generalitzat a gairebé tots els sectors de la societat provocant
canvis en la manera de relacionar-nos, informar-nos o comunicar-nos.
Pel que fa a l'educació, aquesta ha
d'evolucionar per formar la societat en què ens trobem. Això
implica tal com ens diu Marquès (2010) que per una banda, l'ús de
les TIC a les aules ha d'anar acompanyada d'una reflexió pedagògica
i didàctica. I per l'altra banda, s'ha de donar un canvi de rols on
l'alumne es converteixi en el protagonista del seu aprenentatge i el
docent ha de ser un guia, un facilitador i un acompanyant en tot el
procés d'ensenyament- aprenentatge.
A més, gràcies a les TIC rebem una
gran quantitat de dades d'informació. Això que a priori sembla
molt positiu, Area en l'article “Sociedad de la Información ,tecnoloías digitales y educación”destaca
que quant
més informació hi ha també existeix més desinformació ja que un
excés de quantitat de dades provoca la pèrdua
del seu significat. En aquest
context, el professorat
haurà de desenvolupar
habilitats i estratègies
per ensenyar als alumnes a seleccionar informació rellevant de la
supèrflua i contrastar-la.
Esmentar
que les TIC permeten una individualització i flexibilització de
l'aprenentatge, adaptant-lo a les necessitats individuals de cada
usuari. També, esborren
les limitacions temporals i les distancies geogràfiques entre el
docent i l'alumne, provocant una nova forma d'ensenyament-
aprenentatge sense ser necessàriament
la tradicional.
Seguint
amb l'article d'Area (2002), el
fet que les noves tecnologies hagin arribat en un espai de temps molt
curt i a gran velocitat
revolucionant gairebé tots els ambits de la nostra vida quotidiana
obliga, sobretot als adults, a fer una formació destinada a adquirir
competències intrumentals, cognitives i actitudinals davant les
TIC(alfabetizació tecnològica).
Per
tant, si la societat adulta no du a terme aquesta formació provoca
una bretxa generacional entre
aquests i la gent jóve actual, ja que tal com diu Area (2002):“La
generación de adolescentes y jóvenes actuales, nacidos ya en el
contexto de la sociedad de la información, se han acostumbrado a
entender los nuevos códigos de comunicación y a usar las
tecnologías de la información de forma asidua para actividades
propias de entretenimiento y formación...Por el contrario, existe un
gran porcentaje de la población adulta que no posee esas habilidades
y estratégias de comunicación de manera que quedan al margen de las
nuevas opciones de ocio, información, formación y empleo o
tienen que iniciar procesos formativos en los códigos , formas y
herramientas digitales.”
Per acabar, vull dir que cada cop hi
ha més innovació tecnològica que es va consolidant en la nostra
societat, per tant per arribar a una educació del segle XXI és
necessari que els professors, alumnes, famílies i la resta de la
comunitat educativa avancem al mateix ritme de la societat i
aprofitem les potencialitats que ens brinda les TIC. Com ens diu
Muñoz (Revista Digital de futuros maestros de la Facultad de
Educación de Toledo, 2012):”No podemos continuar siendo
profesores del XX, enseñando contenidos del siglo XIX, a alumnos del
siglo XXI”.
A continuació, proposo un video on es fa un breu resum de l'educació del segle XXI.
Fotografia pròpia
La fotografia ens
mostra que encara que l'aula tingui incorporada noves tecnologies hem
de reflexionar qui serà l'usuari d'elles si el professor o els
alumnes. Per tant, no hem d'oblidar que el veritable protagonista del
seu aprenentatge és el nen com a constructor del seu coneixement.
Actualment, vivim en una societat on
les noves tecnologies tenen especial rellevància, ja que aquestes
han arribat a gairebé tots els sectors provocant noves formes
d'informar-nos, relacionar-nos i comunicar-nos.
En l'educació, per una banda els
docents van incorporant les TIC a les seves aules per desenvolupar
d'una manera més idònia la seva docència i provocar una millora en
el procès d'ensenyament- aprenentatge.
Per altra banda, les TIC són un
mitjà per informar a les famílies d'activitats i del dia a dia dels
seus infants a l'escola. Un clar exemple el vaig veure a l'escoleta
on vaig cursar les pràctiques, el centre té un blog on les
educadores hi pugen fotografies, expliquen activitats i moments
puntuals de la jornada com és l'hora del dinar o la migdiada per tal
d'informar als pares i familiars.
Fent referència a l'anterior, Aguilar i Leiva (2012) destaquen que: “las tecnologías de la
información y la comunicación abren nuevas perspectivas no sólo
para informar e implicar a la familia en la trayectoria escolar de
los menores y adolescentes, sino también para favorecer las
relaciones entre la familia, la escuela y la comunidad.” És
de vital imporància que es mantengui una bona relació entre els
agents educatius(família,
escola i comunitat),
ja que el seu
objectiu primordial és el
desenvolupament global i harmònic del neni per tant, no hem d'oblidar
que ha de ser una tasca compartida.
Per
tant, l'article “Educa con las familias”
de Trujillo ens diu:” la familia es nuestra mejor aliada
pues puede potenciar desde la casa el trabajo que el profesorado hace
en el aula y fuera de ella”. Durant
les meves pràctiques a l'escoleta, al blog del centre varem fer un
cançoner on es recullen les cançons que canten els infants duran
la jornada a les aules, per tal que els pares a casa seva hi puguin
accedir i oferir-les també
als seus infants. Penso que aquest és un clar exemple on la família
desenvolupa a casa la feina que fan les educadores.
Aquest
autor també ens proposa un
pla d'actuació per la col·laboració de les famílies, que està
format per una sèrie de cercles concèntrics que simbolitzen una
escala de desenvolupament del pla d'actuació.
Esquema de Trujillo
La
majoria de pares i mares
estan menys formats en l'ús de les TIC que els seus fills, a
més tenen una concepció negativa d'aquestes i
això, perjudica a contribuir
més efectivament en l'educació
dels seus infants. Per tant,
ha de ser l'escola qui fomenti la formació de les famílies per tal
de poder col·laborar de forma idònia
amb els educadors,
així com ensenyar a utilitzar tant dins com fora de l'aula les TIC
amb eficàcia
i bon ús.
Per
acabar, vull dir que hem
d'aprofitar totes les potencialitats que ens ofereixen les noves
tecnologies i destacar que algunes d'aquestes són les que ens diuen
Aguilar i Leiva (2012):”Las TIC, utilizando la
interactividad, permiten al alumno, al profesorado y a las familias
poder comunicarse de manera permanente, también posibilita el diseño
y la realización de experiencias, trabajos o proyectos en común.”
Fotografia
pròpia
En
aquesta fotografia podem observar la col·laboració del pare i els
seus fills amb les
tic.
En aquest video
podem veure com les noves tecnologies també han arribat a les cases
de les famílies i formen part de la vida quotidiana, però
hem d'aprendre fer un bon ús d'elles .
Ens diu Gómez Pérez (2004):”Nadie
duda ya de que la llegada de las tecnologías de la información y
comunicación han supuesto una revolución tan importante como la que
provocó la invención de la escritura o de la imprenta. Pero
mientras que los grandes descubrimientos que han marcado la evolución
de las civilizaciones se espaciaron en el tiempo, la revolución
actual se ha producido en muy poco espacio de tiempo, ha invadido
todos los sectores de la vida social y está en vías de modificar
las bases de la economía.”
Fent referència a l'anterior, des
de fa uns anys enrere la proliferació i la utilització de les
noves tecnologies en la nostra societat s'ha generalitzat, arribant a
diversos àmbits (professional, domèstic, militar, sanitari,
comercial, econòmic, educatiu, etc.) provocant canvis en la manera
de relacionar-nos, informar-nos o comunicar-nos.
Pel que fa a l'educació, aquesta no
pot estar al marge d'aquests canvis que es van produint al seu
voltant. Per això, els professionals d'aquest àmbit van incorporant
les TIC a les seves aules per desenvolupar d'una manera més idònia
la seva docència i provocar una millora en el procès d'ensenyament-
aprenentatge.
Ara bé, no només el fet
d'introduir les TIC dintre de l'aula ja provoca una millora de forma
inmediata en el procès d'ensenyament- aprenentatge, tal com destaca
Gómez Pérez (2004) és necessaria una evolució pedagógica que
impliqui un canvi de rol en el professor i en l'alumne. Aquest autor
també afegeix que: “el profesor no puede seguir ejerciendo sus
funciones tradicionales discursivas a la hora de instruir al alumno”.
A
continuació, proposo un video que penso que és un clar exemple del
que he exposat anteriorment: "Tecnologia
o metodologia".
En
l'actualitat, cada cop més les noves tecnologies són incorporades i
utilitzades com instruments d'aprenentatge a les escoles, però per
arribar fins aquest
moment han passat per diversses etapes.
L'article
“Veinte años de políticas
institucionales para incorporar las tecnologías de la información y
comunicación al sistema escolar”
d' Area, destaca que al final del segle XX, als
anys 80, hi ha una incorporació al curriculum d'assignatures
relacionades amb la informàtica,
creació de programes i plans oficials destinats als centres
educatius d'equips i hardware informàtic,
ús dels ordinadors per la gestió administrativa dels centres,
creació de programes o softwares educatius, primeres accions de
formació del professorat en aquest camp i l'aparició
del Projecte “Atenea”. Durant aquest període hi va haver molt de
voluntarisme i il·lusió, però
hi ha una manca de recursos materials
i econòmics.
Pel
que fa als anys 90, l'article destaca la reforma de la LOGSE, la
qual no prioritza les TIC, i es produeix una reducció de recursos
econòmics per al finançament de les polítiques TIC. Això, va
provocar que molts de programes ja
desenvolupatsdesapareguessin,
s'estancassin
o es reconvertissen.
A
començaments dels segle XXI, trobem una gran difusió de les noves
tecnologies, en aquest període hi ha una fascinació per Internet,
on
es destaca el suport de l'administració a les TIC en tots els
sectors i l'existència
de programes europeus (Youthstart, Now, Adapt, Integra, Horizon,
etc.) per facilitar l'accés al treball i la
integració
social de grups més desfavorits. A l'àmbit educatiu, es
presenta el Programa e-learning (2000), el seus objectius principals
són la dotació de l'accés a Internet a totes les escoles europees
abans d'acabar l'any 2001 i la formació del professorat davant les
noves tecnologies abans d'acabar el 2002.
Per
una banda, a Espanya,
la concreció d'aquest programa es va traduir en el Plan Info XXI,
que més tard es convertiria en España.es, el
seu objectiu és millorar el sistema educatiu integrant les
tecnologies de la informació com eina habitual en el procés
d'ensenyament- aprenentatge.
Per
altre banda, cada comunitat autònoma va crear el seu pla autonòmic
per la implantació de les TIC. A Balears s'anomena Projecte Xarxipèlag (2000) i els seus objectius són que tots els centres
disposin d'equipament, que estiguin connectats a Internet, facilitar
la gestió acadèmica- administrativa i proporcionar formació i
recursos didàctics als professors. A més, les accions del projecte
es desenvolupen en tres àmbits: la creació i distribució del
programa de gestió GESTIB, la posada en marxa de la Web Educativa de
les Illes Balears (WEIB) i l'ampliació de l'oferta de formació.
Evolució de les TIC a les escoles
Esquema propi.
L'evolució
de les TIC a les escoles ha anat i seguirà anant en funció de les
polítiques educatives que siguin aprovades pels diferents partits
polítics que estiguin en aquell moment al govern. Per això, penso
que és molt important, independentment del partit que governi, que
s'arribi a un consens i a uns objectius comuns en aquesta materia ,
per tal de poder millorar el sistema educatiu i oferir un
aprenentatge de qualitat i significatiu als infants.
Per
acabar, vull afegir que perquè sigui possible una millora de
l'educació tant els docents, els alumnes, les famílies i la
comunitat han de col·laborar i caminar junts cap a uns mateixos
objectius per tal de beneficiar als infants.