Ens diu Marquès (2000):”La
actual sociedad de la información, caracterizada por
el uso generalizado de las nuevas tecnologías de la información y
la comunicación en todas las actividades humanas y por una furerte
tendencia a la mundialización económica y cultural, conlleva una
nueva cultura que supone nuevas formas de ver y
entender el mundo que nos rodea, el uso de nuevas máquinas e
instrumentos y la implantación de nuevos valores y normas de
comportamiento”.
Fent referència a l'anterior, estem
comprovant com en els nostres dies les noves tecnologies tenen un
paper primordial, ja que la seva proliferació i utilització s'ha
generalitzat a gairebé tots els sectors de la societat provocant
canvis en la manera de relacionar-nos, informar-nos o comunicar-nos.
Pel que fa a l'educació, aquesta ha
d'evolucionar per formar la societat en què ens trobem. Això
implica tal com ens diu Marquès (2010) que per una banda, l'ús de
les TIC a les aules ha d'anar acompanyada d'una reflexió pedagògica
i didàctica. I per l'altra banda, s'ha de donar un canvi de rols on
l'alumne es converteixi en el protagonista del seu aprenentatge i el
docent ha de ser un guia, un facilitador i un acompanyant en tot el
procés d'ensenyament- aprenentatge.
A més, gràcies a les TIC rebem una
gran quantitat de dades d'informació. Això que a priori sembla
molt positiu, Area en l'article “Sociedad de la Información ,tecnoloías digitales y educación” destaca
que quant
més informació hi ha també existeix més desinformació ja que un
excés de quantitat de dades provoca la pèrdua
del seu significat. En aquest
context, el professorat
haurà de desenvolupar
habilitats i estratègies
per ensenyar als alumnes a seleccionar informació rellevant de la
supèrflua i contrastar-la.
Esmentar
que les TIC permeten una individualització i flexibilització de
l'aprenentatge, adaptant-lo a les necessitats individuals de cada
usuari. També, esborren
les limitacions temporals i les distancies geogràfiques entre el
docent i l'alumne, provocant una nova forma d'ensenyament-
aprenentatge sense ser necessàriament
la tradicional.
Seguint
amb l'article d'Area (2002), el
fet que les noves tecnologies hagin arribat en un espai de temps molt
curt i a gran velocitat
revolucionant gairebé tots els ambits de la nostra vida quotidiana
obliga, sobretot als adults, a fer una formació destinada a adquirir
competències intrumentals, cognitives i actitudinals davant les
TIC(alfabetizació tecnològica).
Per
tant, si la societat adulta no du a terme aquesta formació provoca
una bretxa generacional entre
aquests i la gent jóve actual, ja que tal com diu Area (2002):“La
generación de adolescentes y jóvenes actuales, nacidos ya en el
contexto de la sociedad de la información, se han acostumbrado a
entender los nuevos códigos de comunicación y a usar las
tecnologías de la información de forma asidua para actividades
propias de entretenimiento y formación...Por el contrario, existe un
gran porcentaje de la población adulta que no posee esas habilidades
y estratégias de comunicación de manera que quedan al margen de las
nuevas opciones de ocio, información, formación y empleo o
tienen que iniciar procesos formativos en los códigos , formas y
herramientas digitales.”
Per acabar, vull dir que cada cop hi
ha més innovació tecnològica que es va consolidant en la nostra
societat, per tant per arribar a una educació del segle XXI és
necessari que els professors, alumnes, famílies i la resta de la
comunitat educativa avancem al mateix ritme de la societat i
aprofitem les potencialitats que ens brinda les TIC. Com ens diu
Muñoz (Revista Digital de futuros maestros de la Facultad de
Educación de Toledo, 2012):”No podemos continuar siendo
profesores del XX, enseñando contenidos del siglo XIX, a alumnos del
siglo XXI”.
A continuació, proposo un video on es fa un breu resum de l'educació del segle XXI.
Fotografia pròpia
La fotografia ens
mostra que encara que l'aula tingui incorporada noves tecnologies hem
de reflexionar qui serà l'usuari d'elles si el professor o els
alumnes. Per tant, no hem d'oblidar que el veritable protagonista del
seu aprenentatge és el nen com a constructor del seu coneixement.
