POSSIBILITATS I LIMITACIONS DELS SOFTWARE EDUCATIU A L’AULA

Les noves tecnologies són part del sistema de vida de la societat, aquestes han arribat a tots els sectors provocant canvis en la manera de relacionar-nos, informar-nos i comunicar-nos.

En l’educació, ens diu Morejón Labrada (2011): “Se ha impulsado el uso de la tecnologia educativa en función de potenciar la calidad del proceso de enseñanza aprendizaje, como la vía essencial para la formación de las nuevas generaciones, posibilitando la transmisión de conocimientos de una forma más amena, interactiva, integradora, diferenciada, reguladora y activa que el resto de los medios de enseñanza.”

Fent referencia a l’anterior, els docents utilitzen diferents eines didàctiques per fer més eficient i atractiu el procés d’ensenyament-aprenentatge. La proliferació i el desenvolupament de les tecnologies han provocat que moltes d’aquestes eines hagin evolucionat donant resultat a recursos didàctics com són els softwares educatius.

Els softwares educatius són programes per ordinadors amb el propòsit de ser usats com mitjà didàctic en el desenvolupament d’aprenentatges i/o suport de les funcions educatives. (Lorz, 2009). El fet d’aplicar-los dins l’aula, fa que haguem de reflexionar de quines són les possibilitats i limitacions de la seva utilització.

Pel que fa a les possibilitats, els programes educatius són creats amb una finalitat didàctica i faciliten l’aprenentatge significatiu dels infants, és a dir, aquets adquireixen uns coneixements que desprès podran aplicar per resoldre els entrebancs que es trobin.

A més, manté l’interès i la motivació dels infants, ja que es troben en un ambient en el qual aquests es senten còmodes. Els softwares utilitzen personatges de dibuixos animats, això provoca  que els nens es sentin com si estiguessin jugant i que aprenguin a través del joc.

També, el software educatiu ens porta a un aprenentatge per descobriment, investigació i experimentació; l’infant és el constructor dels seus aprenentatges. Com diu Etche (2006): “Los programas evitaran la simple memorización y presentaran entornos heurísticos centrados en los estudiantes que tengan en cuenta las teorias constructivistas y los principios del aprendizaje significativo donde además de comprender los contenidos puedan investigar y buscar nuevas relaciones.”

Per una banda, els programes són interactius ja que contesten de forma immediata a les accions que han fet els infants i permet l’intercanvi d’informacions entre l’ordinador i els alumnes.

Per altra banda, individualitzen la feina adaptant-se al ritme de treball de cada infant, fomenten un aprenentatge autònom i faciliten l’aprenentatge a partir dels errors (estratègies d’assaig-error).

Els softwares educatius són fàcils d’usar, és necessiten només uns coneixements informàtics mínims. Això provoca que pugui estar a l’abast de qualsevol usuari.

Pel que fa a les limitacions, la majoria dels softwares educatius tenen un elevat cost i no està a l’abast de tothom. A més, molts de centres educatius no compten amb les infraestructures tecnològiques necessàries per poder-los aplicar. Encara més, el fet que hi hagi retallades econòmiques en l’educació complica tenir-los a l’abast i la seva aplicació.

Tal i com ens fa referència l’article “Algunas consideracions en torno al software para Educación Infantil” de Santos Urbina, els programes solen tenir unes característiques molt heterogènies i molts abasten a diferents edats. Això provoca que molts del jocs o les activitats no estiguin dissenyats per les edats que fa referència i provoca que els infants acabin avorrint-se.

Un altre fet que desmotiva la utilització d’aquets programes, és que encara que els puguem trobar en diferents idiomes, molts de cops la traducció no està adaptada a les característiques de la nostra població.

També, són limitacions una actitud negativa per part del professorat i la falta de formació d’aquets cap la utilització dels softwares educatius.

Per acabar, vull dir que trobo positiu i estic a favor de la utilització dels softwares educatius com eines didàctiques, encara que per fer-ho és necessari que els docents sàpiguen en quin moment emprar-los. Per això, el mestre ha de fer un treball previ com és analitzar quin és el millor software educatiu en cada situació, aprendre a utilitzar-lo i avaluar si les seves característiques són les que més s’apropen a les necessitats educatives dels alumnes.

                                                             Fotografia pròpia.

En aquesta fotografia, podem observar que els infants ja des de petits utilitzen softwares educatius com un element d’oci fora de l’horari escolar. Com he dit anteriorment, penso que aquets programes educatius es poden utilitzar com eines didàctiques a les aules.

El vídeo que poso a continuació, ens explica a través de professionals de la docència que és un software educatiu, les seves característiques i quins ítems ha de tenir per infants d’infantil.

POSSIBILITATS DIDÀCTIQUES DE L’ORDINADOR I LES XARXES

Les noves tecnologies s’han convertit en un fenomen social que han produït noves formes de relació, de comunicació i d’informació.

Actualment gairebé estan a l’abast de qualsevol ciutadà, ja que la majoria de persones i sobretot els joves disposen d’ordinadors, telèfons mòbils amb connexió a internet, tabletes, etc.

A traves de les xarxes podem establir contacte entre persones de diferents llocs, mantenir una comunicació i compartir informació. Uns exemples serien Facebook i Twitter, aquestes permeten que tothom pugui estar en contacte entre si i puguin, entre altres coses, veure fotografies.

A hores d’ara, l’ús del ordinador el tenim present en la nostre vida quotidiana com és a la feina, a casa, a llocs d’oci com són per exemple cibercafès. I la connexió a internet ens permet tenir a l’abast la informació que sol·licitem de manera instantània i realitzar tasques com són comprar, participar en debats, veure les contes corrents, etc. sense tenir que desplaçar-nos al lloc en qüestió.

Per altre banda, l’aparició i la proliferació de les TIC en tots els àmbits de la vida fa que la societat hagi canviat i que les noves generacions adquireixin una varietat en la forma de relacionar-se, comunicar-se i d’adquirir informació. És per tot això, que també ens plantegem la possibilitat que tenen els ordinadors i les xarxes per transformar l’educació.

L’ incorporació dels ordinadors a l’aula s’ha de considerar com un mitjà o instrument didàctic, és a dir, convertir-lo en eina d’aprenentatge.

Això, implica un canvi de rols tant per part del professorat com de l’alumnat. “Es crea un nou context didàctic on el docent ensenya quan l’alumne necessita de la seva ensenyança; un context en la qual la lliçó magistral dirigida al grup es substitueix per el treball autònom dels alumnes, quedant el professor lliure per atendre’ls individualment.”(Repàraz, Ch.,1992)

Fins fa molt poc l’ensenyança ha tingut com centre el professor, tot i que encara trobem aules en les quals aquest és el protagonista. El mestre és l’encarregat de preparar el material, exposà la lliçó mentre l’alumne té un paper passiu, copiar, estudiar, etc.

Amb la incorporació de les noves tecnologies a dintre de l’aula la funció del professor serà principalment la de guia, orientador i dissenyador de situacions que produeixin un aprenentatge, uns coneixements,  unes competències i unes habilitats per part dels estudiants. Així, podrem crear una escola de continguts publicats tant pel professor com per l’alumne.

De la mateixa manera, s’afavoreix la recepció d’informació, ja que aquesta és dinàmica i els continguts s’actualitzen constantment. Per tant, l’aprenentatge en l’alumnat és molt més actiu i ells són els protagonistes del seu propi aprenentatge.

A més, gràcies a les TIC es fomenta el treball i l’aprenentatge col·laboratiu, on hi ha un intercanvi d’informació i la construcció en equip de coneixements sense necessàriament tenir que compartir el mateix espai físic; l’autonomia personal i l’adquisició de coneixements sobre si mateix.

Per finalitzar, penso que perquè aquesta transformació de l’educació es pugui dur a terme és necessari que hi hagi un interès per part del professorat d’aplicar les noves tecnologies i que aquests tinguin una formació adequada per poder transmetre els seus coneixements als alumnes.

                                                    Fotografia propia.

Les noves tecnologies ocupen gran part de la nostra vida quotidiana, i  gairebé estan a l’abast de qualsevol ciutadà, ja que la majoria de persones i sobretot els joves disposen d’ordinadors, telèfons mòbils amb connexió a internet, tabletes, etc. 

HISTÓRICO APOYO A LA MAREA VERDE BALEAR

EL FUTUR

Com he dit a la presentació, mai he estat una “enamorada” de les noves tecnologies. És per això, que amb aquesta fotografia vull reflectir que  espero que al llarg d’aquets mesos pugui ampliar els meus coneixements, veure les TIC com un aïllat i no com un entrebanc, i en un futur poder-les emprar dins l’aula com un mitja més en el procés d’ensenyament- aprenentatge.

PRESENTACIÓ

El meu nom és Laura, sóc diplomada en Turisme i actualment estic cursant quart de Grau de Magisteri Infantil.

Durant tot l'estiu, caps de setmana i festius treballo a l'empresa familiar, la qual es dedica a la restauració i al lloguer d'apartaments turístics.

Especialment aquest curs tenia moltes ganes de començar-lo, ja que puc dir que és un dels últims esglaons per arribar aconseguir un dels meus somnis, que és el de convertir-me en mestra.

Encara que aquest començament de curs s'ha vist una mica enfosquit, degut a la situació que està patint l'educació a les nostres illes. Trobo inadmissible que a l’època que ens trobem és posi per davant els interessos d'uns polítics i es jugui amb l'educació i la formació dels infants.

A més, vull dir que tots aquests professors ens estan donant una lliçó d'humilitat, de lluita i durant aquests dies ens demostren que no només el treball del docent està dins les quatre parets de l'escola, sinó que han sortit al carrer per reivindicar els drets per una educació millor per els nostres infants.

També, en tot això s'ha aconseguit que alumnes, pares, professors i part de la nostra societat s'uneixin entorn d'una mateixa lluita, cosa que jo mai havia vist amb aquesta magnitud. A més, tal a estat la rellevància d’aquest fet que la  resta de l'Estat Espanyol també són coneixedors de la situació educativa que patim a les Balears.

Per acabar, voldria dir quines són les meves expectatives entorn a l’assignatura, ja que mai he estat una entusiasta de les noves tecnologies i només m’he preocupat d’aprendre el bàsic.

Per això, al llarg d’aquests mesos espero ampliar els meus coneixements entorn a les TIC, i en un futur poder-les emprar a dins l’aula com un mitja més en el procés d’ensenyament- aprenentatge.